A les profunditats de la selva amazònica de l'Equador, entre muntanyes cobertes de vegetació, s'amaga un extens sistema de galeries subterrànies conegut com la Cueva de los Tayos.
El seu nom prové dels tayos, uns ocells nocturns que habiten aquestes cavitats. Però la fama internacional d'aquest indret no es deu únicament a les seves dimensions ni a la seva naturalesa geològica, sinó a una història que va despertar la imaginació de nombrosos investigadors i exploradors: la suposada existència d'una biblioteca metàl·lica amagada sota terra.
Un descobriment envoltat de misteri
L'any 1969, l'explorador d'origen hongarès Juan Moricz va donar a conèixer un suposat descobriment a l'interior de les coves. Segons explicava, havia trobat galeries i espais que semblaven construccions artificials, així com indicis d'una civilització desconeguda.
La seva afirmació més sorprenent era l'existència d'una biblioteca formada per làmines metàl·liques gravades amb signes i símbols, que podrien contenir informació sobre una civilització desapareguda.
La història va arribar a l'escriptor suís Erich von Däniken, conegut pels seus llibres sobre antigues civilitzacions i possibles contactes extraterrestres. Després de conèixer Moricz, va incorporar aquesta història al seu llibre El oro de los dioses, publicat el 1973, i va contribuir a difondre el misteri arreu del món.
L'expedició de 1976: un astronauta a les profunditats de l'Equador
L'interès internacional va créixer fins que, l'any 1976, es va organitzar una gran expedició britànico-equatoriana dirigida per l'explorador escocès Stanley Hall.
Hi van participar més d'un centenar de persones, entre científics, espeleòlegs, militars i especialistes. Una de les presències que va despertar més expectació va ser la de Neil Armstrong, el primer home que havia trepitjat la Lluna, que hi va participar com a president honorari de l'expedició.
L'objectiu era explorar i cartografiar les cavitats, estudiar-ne la geologia i la fauna i investigar les afirmacions sobre les suposades construccions artificials i la biblioteca metàl·lica.
L'expedició va permetre conèixer molt millor el sistema de galeries i va aportar informació científica sobre l'indret. Tanmateix, no va trobar la biblioteca metàl·lica ni les proves d'una civilització desconeguda.
Què s'amaga realment a la cova?
Les investigacions van apuntar que les galeries i les formacions rocoses eren d'origen natural. La suposada biblioteca, en canvi, continua sense tenir una existència demostrada arqueològicament.
Això no resta interès a la Cueva de los Tayos. Les seves dimensions, les formacions subterrànies, la fauna i la relació que manté amb els pobles indígenes de la zona la converteixen en un indret de gran interès natural i cultural.
La història de la biblioteca metàl·lica continua alimentant preguntes: va existir realment? Què va veure Juan Moricz? I com va arribar aquella història a convertir-se en un dels grans enigmes de l'arqueologia alternativa del segle XX?
Potser el misteri més interessant no és allò que podria amagar la cova, sinó la manera com una història sense proves concloents va arribar a despertar tanta expectació.
Fonts consultades:
Foto: Darío Brooks. BBC Mundo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada