Hi ha una antiga llegenda atribuïda al poble sioux que ens parla —no tant d’un amor possessiu— sinó d’una unió basada en respecte, llibertat i creixement compartit. La història diu que una parella, desesperada perquè el seu amor perdurés per sempre, va acudir a un ancestre espiritual de la tribu demanant un encanteri perquè fossin junts tota la vida. Però el xaman no els donà un talismà: els plantejà una prova.
Cada un havia de capturar un ocell —ella un falcó, ell una àguila— i portar-los vius a la seva presència. Quan van complir la missió, els hi va demanar que lliguessin les potes de les aus amb una tira de cuir i que les deixessin volar. Però les aus no van poder alçar el vol: enganxades entre elles, només van caure i van acabar ferint-se. En veure el desastre, el xaman els hi va dir que ells eren com aquelles aus: si es “lliguen” l’un a l’altre —encara que sigui per amor— l’únic que aconseguiran serà fer-se mal i perdre la llibertat. El veritable amor —els hi va dir— no encadena, sinó que acompanya. Volar junts, sí, però sense lligar-se.
És una metàfora molt potent: quan dues persones decideixen caminar juntes, no s’hauria de perdre la pròpia identitat, els somnis individuals, la llibertat personal. L’amor no hauria de ser una gàbia, sinó una aliança: dos individus lliures que decideixen compartir el camí, respectant els espais de cadascú, creixent plegats sense anul·lar-se.
I potser aquesta és la gran aportació de la llegenda sioux —una “ecologia emocional”: la idea que una relació sana necessita equilibri, respecte mutu, autoestima, i, sobretot, llibertat. No renunciar a un mateix per estar amb l’altre, sinó enriquir-se mútuament des de la confiança i la llibertat.
En definitiva: l’amor autèntic no encadena, acompanya; no exigeix possessió, sinó respecte; no asfixiar, sinó empoderar. Volar junts, sí — però mai lligats.
Font original:“Juntos pero no atados: la leyenda sioux”, article de Valeria Sabater publicat a La Mente es Maravillosa.
Foto: Dues aus volant juntes però amb espai entre elles. Unsplah.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada