Jo només sé que no sé res: el valor de continuar aprenent

Sòcrates i els seus deixebles, entre preguntes i respostes.

Fa molts anys que faig meva una frase que, d’una manera o altra, sempre m’ha acompanyat:

«Jo només sé que no sé res.»

És una frase que habitualment s’associa amb Sòcrates i que, per a mi, té molt més sentit del que pot semblar a primera vista.

No vol dir que no sapiguem res.

Vol dir ser conscients que, per molt que aprenguem, sempre hi haurà coses que desconeixem.

I això, lluny de desanimar-me, m’ha provocat sempre curiositat.

M’agrada investigar. Quan una cosa em crida l’atenció, no acostumo a quedar-me amb la primera resposta. M’agrada aprofundir-hi, buscar d’on ve, què hi ha al darrere, qui hi ha intervingut o què va passar realment.

I moltes vegades passa una cosa curiosa: començo investigant una cosa i acabo descobrint-ne moltes més.

Un llibre em pot portar fins a una ciutat. Una ciutat, fins a un personatge. Un quadre, fins a un pintor que no coneixia. Una fotografia antiga pot fer-me preguntar qui era aquella persona, on es va fer i què hi havia darrere d’aquella imatge.

I és així com vaig descobrint coses gairebé sense adonar-me’n.

També m’agrada la filosofia, sobretot perquè ens fa pensar i fer-nos preguntes. No sempre cal trobar una resposta definitiva. De vegades, la pregunta és precisament el més interessant.

Sòcrates va fer de les preguntes una manera d’apropar-se al coneixement. I potser per això aquesta frase m’ha representat sempre tant.

Perquè jo no pretenc saber-ho tot.

Al contrari.

Com més coses aprenc, més m’adono de tot el que encara desconec.

I aquest blog va néixer una mica d’aquí: de la curiositat, de les preguntes i de les ganes de descobrir.

Per això es diu Jo només sé que no sé res.

Perquè mentre continuï tenint curiositat, sempre hi haurà alguna cosa nova per aprendre.