Quan pensem en un bany, gairebé sempre ens ve al cap la imatge del vàter convencional, amb aigua corrent i un sistema de clavegueram que fa desaparèixer tot el que hi aboquem. Però al nord d’Europa fa anys que han après a mirar-se la qüestió d’una altra manera. Els banys secs —o “dry toilets”— s’han convertit en una alternativa ecològica i sorprenentment pràctica, que cada vegada desperta més interès també aquí.
El principi és senzill: en comptes d’aigua, s’utilitzen materials naturals com encenalls de fusta, serradura o fulles seques per cobrir els residus. Aquests materials absorbeixen la humitat i eliminen les olors. Després, tot el contingut s’acumula i, amb el temps, es converteix en compost, un fertilitzant valuós per al sòl.
El més interessant és que els banys secs no només redueixen dràsticament el consum d’aigua —fins a 50 litres per persona i dia—, sinó que també permeten tancar el cicle natural dels nutrients. Allò que habitualment considerem “residus” es transforma en un recurs.
A Suècia, Noruega o Finlàndia, els trobem en refugis de muntanya, cases rurals i fins i tot en àrees urbanes que aposten per la sostenibilitat. A Catalunya, encara són una curiositat, però comencen a aparèixer en festivals, càmpings ecològics i projectes d’habitatge sostenible.
Més enllà de la pràctica, els banys secs ens fan repensar la nostra relació amb la natura i amb els propis residus. Ens recorden que allò que fem cada dia —sense pensar-hi gaire— té un impacte directe en el planeta, i que hi ha maneres senzilles de viure d’una forma més conscient.
Potser no substituirem els vàters de les ciutats demà mateix, però conèixer experiències com aquestes ens ajuda a imaginar un futur més sostenible, més net i, per què no, més coherent amb els nostres propis cicles naturals.
Per saber-ne més, podeu llegir l’article original de Llegar sin avisar: “Los baños secos del norte de Europa: oda a la caca más ecológica y sostenible”.
Fotos: Pixabay.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada