D'on surten els pensaments?

Imatge generada amb intel·ligència artificial.


Després de preguntar-me què és la consciència i quina relació té amb la ment, em va aparèixer una altra pregunta que sembla senzilla, però que, quan hi penses una mica, no ho és gens:

D’on surten els pensaments?

Perquè pensem constantment. De vegades pensem en coses que estem fent, en coses que hem fet o en coses que encara no han passat. Recordem persones, imaginem situacions, fem plans, ens fem preguntes i també tenim pensaments que apareixen sense haver-los buscat.

I això és el que em resulta més curiós.

No decidim tots els nostres pensaments

Si ara em dic a mi mateixa: «Pensaré en una poma», puc fer-ho. Però no puc decidir quin serà exactament el pensament que em passarà pel cap d’aquí a deu segons.

Pot aparèixer una altra cosa completament diferent.

Potser em recordaré d'una conversa, d'una persona, d'una olor, d'un lloc o d'alguna cosa que vaig veure fa anys. I, moltes vegades, ni tan sols sabré per què m'ha vingut al cap.

Això em fa pensar que els pensaments no sempre els fabriquem voluntàriament. Molts simplement apareixen.

El cervell no deixa de relacionar coses

El nostre cervell està rebent informació contínuament: el que veiem, el que escoltem, el que sentim amb el cos i tot allò que hem après i viscut al llarg dels anys.

Aquesta informació no queda simplement guardada. El cervell la relaciona, la compara i la combina.

Una paraula pot portar-nos a un record. Un record pot portar-nos a una persona. Aquella persona ens pot fer pensar en un lloc, i aquell lloc ens pot recordar una situació que havíem oblidat.

Per això un pensament pot semblar que surt del no-res, quan en realitat probablement està relacionat amb moltes coses que ja formen part de nosaltres.

També pensem amb la imaginació

No tots els pensaments són records.

Podem imaginar coses que no han passat mai. Podem anticipar una conversa, imaginar com serà un lloc on no hem estat o pensar què faríem si passés determinada situació.

El cervell és capaç de combinar coses que ja coneix i construir-ne de noves.

Per això podem imaginar una casa que no existeix, una conversa que encara no hem tingut o fins i tot una vida completament diferent de la nostra.

I què passa quan pensem voluntàriament?

Aquí la qüestió es complica una mica.

Si decideixo pensar en la meva infantesa, ho puc fer. Si decideixo recordar una persona, puc dirigir la meva atenció cap a ella.

Però, fins i tot així, no controlo completament què apareixerà.

Puc començar pensant en una persona i acabar recordant una casa, una olor o una conversa de fa molts anys.

És com si nosaltres poguéssim dirigir l'atenció, però no controlar absolutament tot el que passa dins del nostre cap.

Llavors, qui pensa?

Aquesta és la pregunta que més m'interessa.

Perquè diem constantment:

«Jo penso.»

Però si alguns pensaments apareixen sense que els hàgim decidit, què vol dir exactament «jo penso»?

El cervell és el que produeix l'activitat que fa possibles els pensaments. Però nosaltres vivim aquests pensaments com una experiència interior: els escoltem, els seguim, els qüestionem, els rebutgem o canviem d'idea.

I aquí apareix una diferència que em sembla important.

Una cosa és que aparegui un pensament i una altra és adonar-nos que estem pensant.

Puc tenir un pensament i, al cap d'un moment, adonar-me:

«Mira què estava pensant.»

Això ens porta a una pregunta encara més difícil:

si puc adonar-me dels meus pensaments, què és aquesta consciència que em permet observar el que penso?

No sé si tenim una resposta definitiva per a aquesta pregunta. Però és precisament això el que fa que aquests temes m'interessin.

Com més coses aprenc sobre la ment, més m'adono que allò que semblava més senzill —pensar, recordar, imaginar, ser conscient— amaga preguntes molt més profundes.

I potser aquesta és una de les coses que més m'agrada de continuar investigant:

que una pregunta, en lloc de tancar una resposta, en pot obrir moltes més.

Fonts:
- National Institute of Mental Health (NIMH)
- National Library of Medicine / PubMed
- Nature Human Behaviour 
- NIH / PMC 

Comentaris