,_MA_-_Concord_Museum_-_Concord,_MA_-_DSC05930.jfif) |
| Rellotge de sorra anglès, 1659. Concord Museum. Fotografia: Daderot.Wikimedia Commons, CC0. |
Hi ha una cosa que cada vegada em passa més sovint.
Miro el calendari i penso: però si fa quatre dies que érem al gener!
I no. Ja tornem a estar a l'octubre.
Els mesos passen, els anys passen i, de vegades, tinc la sensació que els dies també passen volant.
Quan era petita, un estiu semblava que no s'acabava mai. Les vacances de Nadal duraven una eternitat i esperar que arribés un dia assenyalat semblava una espera interminable.
Ara, en canvi, sembla que el temps tingui pressa.
I això em fa preguntar-me:
Per què tenim la sensació que el temps passa més ràpid quan ens fem grans?
El rellotge, evidentment, no va més de pressa.
Una hora continua tenint seixanta minuts i un dia continua tenint vint-i-quatre hores.
Però la nostra percepció del temps sí que pot canviar.
I aquí és on comença la curiositat.
El temps passa igual... o no?
Si mirem un rellotge, no hi ha cap misteri.
Les agulles avancen al mateix ritme, tant si tenim deu anys com si en tenim setanta.
Però el temps que marca un rellotge i el temps que nosaltres sentim no són exactament el mateix.
Tots ho hem experimentat alguna vegada.
Quan estem esperant que arribi alguna cosa que ens interessa, els minuts poden semblar eterns.
En canvi, quan estem fent una activitat que ens agrada, podem mirar el rellotge i descobrir que han passat dues hores sense adonar-nos-en.
Per tant, el nostre cervell no viu el temps com un rellotge.
Quan érem petits, tot era nou
Quan som petits, gairebé tot ens passa per primera vegada.
El primer dia d'escola, unes vacances, aprendre a anar amb bicicleta, conèixer persones noves, descobrir llocs...
Potser per això tenim la sensació que aquells anys duraven moltíssim. Hi havia moltes experiències noves i molts records que després podíem recuperar.
Amb els anys, en canvi, la nostra vida acostuma a ser més rutinària. Coneixem els llocs, fem coses que ja hem fet moltes vegades i els dies poden assemblar-se més els uns als altres.
Aquesta és una de les explicacions que s'han proposat per entendre per què, quan mirem enrere, alguns períodes de la nostra vida ens semblen haver passat més de pressa.
Però no sembla que sigui tan senzill com dir que simplement tenim menys records. Un estudi recent apunta que podria tenir més importància com processem i emmagatzemem la informació nova. Quan hi ha menys novetat, potser tenim menys moments que després utilitzem com a referències per recordar aquell període.
I això podria fer que, quan mirem enrere, ens sembli que els anys han passat volant.
I també hi ha una altra explicació
De petits, cada any representa una part molt més gran de la nostra vida.
Per a un nen de cinc anys, un any és una cinquena part de tota la seva vida.
Per a algú que ja n'ha viscut molts més, aquell mateix any representa una proporció molt més petita.
Aquesta idea s'ha proposat sovint per explicar per què els anys ens poden semblar cada vegada més curts.
Però no és l'única explicació i els investigadors han estudiat altres factors relacionats amb la memòria, l'atenció, les emocions i la novetat de les experiències.
Així que la resposta no és tan senzilla com dir que el temps passa més ràpid perquè ens fem grans.
El temps no canvia.
Canvia la manera com el percebem i, sobretot, com el recordem.
Per això els anys semblen haver volat
Potser aquí hi ha la part més curiosa.
Quan pensem en un període passat, no el mesurem recordant cada minut.
El nostre cervell construeix una mena de resum.
I si en aquell període hi ha hagut poques coses diferents, els records poden semblar més semblants entre ells.
Un any ple de rutines pot semblar, quan el mirem des de lluny, que ha passat en un sospir.
En canvi, un viatge ple de llocs nous, persones i experiències pot deixar-nos la sensació que hi hem viscut molt més temps.
Segurament per això, quan recordem la infantesa, alguns períodes ens semblen tan llargs.
Hi havia moltes coses que descobríem per primera vegada.
Podem fer que el temps vagi més a poc a poc?
No.
El rellotge continuarà avançant exactament igual.
Però potser sí que podem aconseguir que la nostra vida estigui formada per més moments que recordem.
Descobrir un lloc nou.
Aprendre alguna cosa que no sabíem.
Canviar una mica la rutina.
Fer una activitat diferent.
Aturar-nos a observar alguna cosa que normalment ens passa desapercebuda.
No farà que el dia tingui més hores.
Però potser farà que, quan mirem enrere, tinguem la sensació d'haver-lo viscut més.
I potser això és el que m'ha fet pensar tot aquest tema.
El temps no corre més de pressa a mesura que ens fem grans.
Som nosaltres els que, potser, hem après a viure'l d'una altra manera.
I jo, que cada vegada tinc més sovint la sensació que els mesos passen volant, intentaré recordar-ho.
Perquè si alguna cosa no podem fer és aturar el temps.
Però encara podem decidir què fem amb el temps que tenim.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada