 |
| Llibres antics: de vegades, darrere d'una coberta s'amaga una història inquietant. Fotografia: mk. s Unsplash. |
Us imagineu agafar un llibre antic, contemplar-ne la coberta i descobrir que està feta amb pell humana?
Sembla una història de terror, d'aquelles que podríem trobar en una novel·la gòtica. Però, per increïble que sembli, hi ha llibres reals que han estat enquadernats amb pell humana. I alguns d'aquests exemplars s'han pogut identificar gràcies a la ciència.
Una pràctica amb un nom sorprenent
Aquesta pràctica es coneix com a bibliopegia antropodèrmica. El nom prové de l'enquadernació de llibres amb pell humana, una tècnica que es va donar especialment durant el segle XIX, encara que hi ha referències anteriors.
No es tractava d'una pràctica habitual entre els enquadernadors, sinó d'una raresa que apareixia en determinats cercles mèdics, col·leccions privades i institucions.
Però, per què algú voldria enquadernar un llibre amb pell humana?
Les raons eren diverses. Alguns metges ho feien per conservar un record personal o com a part de les seves col·leccions. En altres casos, la pràctica estava relacionada amb el càstig dels condemnats a mort. També hi havia llibres concebuts com a records d'una persona morta.
Darrere de cada exemplar hi podia haver una història diferent.
Quan el càstig es convertia en una coberta
Un dels aspectes més inquietants d'aquesta pràctica és la seva relació amb la justícia penal.
Durant determinats períodes històrics, el cos dels condemnats podia quedar sotmès a càstigs que anaven més enllà de l'execució. En alguns casos documentats, la pell d'un presoner executat es va utilitzar per enquadernar un llibre relacionat amb el seu delicte o amb la seva pròpia història.
Un exemple és Narrative of the Life of James Allen, les memòries d'un delinqüent nord-americà del segle XIX conegut com a James Allen. Abans de morir, va demanar que un exemplar del seu relat fos enquadernat amb la seva pròpia pell i lliurat a John Fenno, un home que havia resistit un intent de robatori seu.
Aquest cas és especialment singular perquè, segons la documentació coneguda, la persona de qui procedia la pell havia expressat el seu consentiment.
És important, però, no generalitzar: no tots els llibres enquadernats amb pell humana procedien de presoners. Alguns estaven relacionats amb la pràctica mèdica i amb persones mortes en hospitals.
Un llibre sobre l'ànima amb una coberta humana
Un dels casos més coneguts és el de Des destinées de l'âme, una obra del francès Arsène Houssaye.
El llibre va ser enquadernat al segle XIX per un metge anomenat Ludovic Bouland, que va utilitzar la pell d'una dona morta en una institució psiquiàtrica. Segons la història documentada de l'exemplar, la dona havia mort després d'un ictus.
La ironia és difícil d'ignorar: una obra dedicada al destí de l'ànima tenia una coberta feta amb pell humana.
Durant anys, aquest llibre es va conservar a la biblioteca Houghton de la Universitat Harvard, als Estats Units. El 2014, una anàlisi científica va confirmar que la coberta era realment de pell humana.
Tanmateix, la seva història no es va acabar aquí. El 2024, després d'una revisió de les circumstàncies en què s'havia obtingut la pell i de les qüestions ètiques relacionades amb la seva conservació, Harvard va decidir retirar-la de l'enquadernació. La institució va reconèixer que no hi havia hagut consentiment i que calia tractar les restes humanes amb respecte.
Així, un llibre que havia despertat una enorme curiositat també va obrir un debat sobre els límits de la conservació del patrimoni.
La ciència separa la realitat de la llegenda
Durant molt de temps, la procedència d'aquests llibres es determinava a partir d'inscripcions manuscrites, documents antics o simples rumors.
Algunes cobertes anaven acompanyades de notes que afirmaven que s'havien fet amb pell humana. Però una inscripció, per molt antiga que sigui, no demostra que la informació sigui certa.
La ciència ha permès avançar gràcies a tècniques que analitzen les proteïnes presents a la pell. D'aquesta manera, els investigadors poden determinar si el material procedeix d'un ésser humà o d'un animal.
Els resultats han estat reveladors: alguns llibres sospitosos sí que contenien pell humana, mentre que d'altres estaven enquadernats amb pell d'ovella o altres materials animals.
Això ens recorda que una història extraordinària no sempre és una història demostrada.
També convé ser prudents amb els relats que atribueixen aquestes pràctiques a determinats esdeveniments o règims històrics. Sense proves fiables, no podem donar-los per certs.
Què fem amb aquests llibres avui?
Aquests exemplars plantegen una pregunta difícil: s'han de conservar en biblioteques i museus perquè formen part de la història, o s'hauria de prioritzar el respecte a les persones de les quals provenen les restes?
Hi ha arguments per a totes dues posicions. Conservar-los pot ajudar a estudiar la història de la medicina, la justícia, les creences i les pràctiques d'altres èpoques. Però també cal preguntar-se si aquestes restes es van obtenir sense consentiment i si la seva exhibició pot convertir una persona en un simple objecte de curiositat.
El cas de Harvard mostra que aquestes qüestions no pertanyen únicament al passat. Les institucions actuals també han de revisar com tracten els objectes que han heretat.
Una història que ens fa mirar dues vegades
Quan tenim un llibre antic a les mans, normalment ens fixem en el títol, l'autor, la data de publicació o la bellesa de l'enquadernació. Poques vegades ens preguntem d'on provenen els materials amb què es va fabricar.
La història dels llibres enquadernats amb pell humana ens obliga a mirar més enllà de les pàgines i a recordar que els objectes també poden conservar històries incòmodes.
Alguns d'aquests llibres són testimonis d'una pràctica real; d'altres han quedat envoltats de llegendes que la ciència ha desmentit. Distingir-los és essencial per entendre què va passar de debò.
I potser la pregunta final no és només per què algú va voler convertir una persona en la coberta d'un llibre, sinó què ens diu aquesta pràctica sobre la manera com, al llarg de la història, hem tractat el cos humà i la dignitat de les persones.
Perquè, de vegades, el que més ens hauria de fer pensar no és allò que llegim dins d'un llibre, sinó la història que s'amaga a la seva coberta.
Fonts per saber-ne més:
- The Anthropodermic Book Project: projecte de recerca que estudia i verifica llibres suposadament enquadernats amb pell humana.
- Harvard Library: història de Des destinées de l'âme i la seva conservació: informació sobre l'autenticació del llibre i la decisió de retirar-ne la coberta humana el 2024.
- American Bookbinders Museum: Anthropodermic Bibliopegy: informació històrica sobre aquesta pràctica i alguns dels exemplars documentats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada