 |
| La ment construeix constantment pensaments i interpretacions de la realitat. Font: Jan Heinemeyer, You Are Lying to Yourself All the Time..., Medium. |
Parlem de la ment i de la consciència com si fossin una mateixa cosa, però realment ho són?
La pregunta sembla senzilla, però quan hi pensem una mica, deixa de ser-ho.
La nostra ment no para. Pensem, recordem, imaginem, planifiquem, ens preocupem, prenem decisions i revivim moments del passat. De vegades, fins i tot, continuem pensant quan voldríem deixar de fer-ho.
Però hi ha una cosa encara més curiosa: podem adonar-nos que estem pensant.
Podem observar els nostres propis pensaments, com si una part de nosaltres els contemplés.
I aquí apareix una pregunta que em sembla fascinant:
Si la ment pensa, qui s'adona que està pensant?
La ment
Quan parlem de ment ens referim, de manera general, al conjunt de processos relacionats amb el pensament i l'experiència interna.
A la ment hi trobem els records, la imaginació, les emocions, els desitjos, les preocupacions, les decisions i també la nostra manera d'interpretar allò que ens passa.
La ment pot portar-nos al passat o al futur en qüestió de segons.
Podem estar asseguts tranquil·lament i, de sobte, recordar una conversa de fa vint anys. O imaginar què passarà demà. El nostre cos continua al mateix lloc, però la nostra ment pot viatjar molt lluny.
I què és la consciència?
La consciència és un concepte més difícil de definir.
Podríem dir que és allò que ens permet tenir experiències i adonar-nos del que experimentem.
Veiem un arbre i no només hi ha informació que arriba als nostres ulls: tenim l'experiència de veure aquell arbre.
Sentim música, notem fred, recordem una persona, tenim por o ens alegrem d'alguna cosa. I sabem, d'alguna manera, que ho estem experimentant.
Per això la consciència continua sent un dels grans misteris de la ciència i de la filosofia.
Sabem molt sobre el cervell. Sabem que diferents zones participen en la percepció, la memòria, el llenguatge, les emocions i moltes altres funcions. Però encara hi ha una pregunta difícil de respondre:
Com sorgeix l'experiència conscient a partir de l'activitat del cervell?
El cervell, la ment i la consciència
Aquí és fàcil confondre tres conceptes.
El cervell és un òrgan físic.
La ment fa referència al conjunt de processos mentals: pensar, recordar, imaginar, sentir...
I la consciència té a veure amb el fet d'experimentar i adonar-nos del que experimentem.
Estan estretament relacionats, però no necessàriament són sinònims.
Per exemple, podem tenir un pensament sense estar-hi gaire atents. També podem intentar observar els nostres propis pensaments.
Quan ens diem:
«Estic pensant en això»,
ja no només estem pensant. També ens estem adonant que pensem.
És com si poguéssim mirar, des de certa distància, el moviment de la nostra pròpia ment.
I què passa quan dormim?
El son també ens planteja preguntes interessants.
Quan dormim, el cervell continua funcionant. I, en determinades fases del son, podem somiar i tenir experiències molt intenses.
En un somni podem veure persones, llocs i situacions que en aquell moment semblen completament reals.
Però quan despertem descobrim que tot passava dins de la nostra experiència mental.
Això ens fa pensar fins a quin punt la nostra percepció del món depèn de l'activitat del cervell i de la consciència.
I els animals?
Una altra pregunta difícil és si els animals són conscients.
Molts animals perceben el seu entorn, aprenen, recorden, reaccionen davant del dolor i mostren conductes complexes.
Però no podem entrar en la ment d'un animal per saber exactament com és la seva experiència.
Podem observar el seu comportament i estudiar el seu cervell, però no podem experimentar el món des de la seva perspectiva.
I això ens recorda una cosa important: la consciència és, en gran part, una experiència en primera persona.
Jo puc explicar-te què sento, però no puc demostrar-te exactament com és sentir el que jo sento.
Potser aquí hi ha el gran misteri
La ciència pot estudiar el cervell, les seves connexions, la seva activitat i els processos que intervenen en la percepció i el pensament.
Però queda una pregunta especialment difícil:
Per què aquesta activitat cerebral va acompanyada d'una experiència subjectiva?
Per què veure el color blau no és simplement processar una determinada informació, sinó que nosaltres experimentem el blau?
Per què el dolor no és només un senyal nerviós, sinó una sensació que patim?
I per què existeix aquesta sensació de ser «jo»?
Potser algun dia tindrem una explicació molt més completa. O potser descobrirem que la consciència és encara més complexa del que imaginem.
Podem observar els nostres propis pensaments, però això no vol dir necessàriament que hi hagi en nosaltres un “observador” separat de la ment. Potser aquesta capacitat d'observar-nos forma part de la mateixa activitat mental.
Ment i consciència
Potser, per això, no hauríem de pensar que ment i consciència són exactament el mateix.
La ment és un món immens d'activitat: pensaments, records, emocions, imaginació...
I això ens porta de nou a aquella pregunta inicial:
Si la ment pensa i nosaltres podem observar els nostres pensaments, qui és aquest «nosaltres» que observa?
No sé si tenim una resposta definitiva.
Però potser la gràcia d'algunes preguntes no és trobar immediatament la resposta, sinó descobrir tot el que encara ens queda per comprendre.
I la consciència és, sens dubte, una d'aquestes grans preguntes.
Fonts consultades:
Encyclopaedia Britannica.
Stanford Encyclopedia of Philosophy.
National Institute of Neurological Disorders and Stroke.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada