 |
| Il·lustració creada amb intel·ligència artificial: dos ulls de colors diferents, blau i marró. |
El 5 d'abril de 1968, en una escola de Riceville, una petita població de l'estat d'Iowa, als Estats Units, una mestra va posar en pràctica un experiment que els seus alumnes difícilment oblidarien.
La professora es deia Jane Elliott. El dia anterior, Martin Luther King havia estat assassinat, i els infants de la seva classe, que l'havien escollit com a personatge del mes, no entenien com algú podia ser assassinat pel color de la seva pell.
Elliott volia que els seus alumnes comprenguessin què significava patir discriminació. Però va pensar que explicar-ho no era suficient: volia que experimentessin, encara que fos durant unes hores, què se sent quan els altres et consideren inferior.
Una classe dividida pel color dels ulls
Jane Elliott va dividir els alumnes en dos grups segons el color dels ulls: els d'ulls marrons i els d'ulls blaus.
El primer dia va decidir que els infants d'ulls marrons serien el grup privilegiat. Els va dir que eren més intel·ligents, més nets i millors que els d'ulls blaus. També els va concedir avantatges: podien tenir més estona d'esbarjo i passar primers a l'hora de dinar.
Els infants d'ulls blaus, en canvi, van quedar en una posició d'inferioritat. Havien de portar uns collarets per poder ser identificats i rebien un tracte desfavorable. La mestra fins i tot criticava el seu comportament i les seves capacitats.
L'endemà, Elliott va invertir els papers. Els infants d'ulls blaus van passar a ser el grup superior i els d'ulls marrons van experimentar el tracte discriminatori.
Quan els prejudicis canvien el comportament
El que va passar va sorprendre la mateixa professora. Els infants que fins aleshores havien estat bons companys van començar a comportar-se de manera diferent segons el lloc que ocupaven dins del grup.
Els que rebien privilegis es mostraven més segurs i, en alguns casos, tractaven els altres amb menyspreu. Els que eren considerats inferiors es tornaven més insegurs i tenien més dificultats per fer les tasques escolars.
Fins i tot el rendiment en alguns exercicis va canviar. Els mateixos infants que un dia tenien dificultats per completar una activitat podien fer-la molt més ràpidament quan l'endemà passaven a formar part del grup considerat superior.
Una simple diferència física, que no tenia cap relació amb la intel·ligència ni amb les capacitats, havia modificat la manera com es veien a si mateixos i com tractaven els companys.
Un experiment que va arribar a la televisió
L'experiència va tenir una gran repercussió. El 1970, el productor William Peters va enregistrar l'experiment en un documental per a ABC News titulat Eye of the Storm.
Més endavant, el 1985, Peters va produir A Class Divided per al programa FRONTLINE de la televisió pública nord-americana PBS. El documental recuperava les imatges originals i retrobava alguns dels alumnes, ja adults, per saber com recordaven aquella experiència i quin efecte havia tingut en les seves vides.
També mostrava Jane Elliott repetint l'exercici amb adults, en aquest cas amb treballadors del sistema penitenciari d'Iowa.
Una lliçó que encara ens fa pensar
Aquella classe de Riceville va demostrar com una diferència tan insignificant com el color dels ulls podia servir per crear una jerarquia, provocar inseguretat i modificar les relacions entre persones.
Els infants no havien canviat d'un dia per l'altre. El que havia canviat era la manera com eren tractats i el lloc que ocupaven dins del grup.
L'experiment de Jane Elliott ens deixa una pregunta que continua vigent: fins a quin punt podem arribar a acceptar que algú és superior o inferior a nosaltres simplement perquè ens ho han fet creure?
El color dels ulls, el de la pell o qualsevol altra característica física no determina el valor d'una persona. I potser aquesta és la lliçó més important que aquells infants van aprendre a l'aula.
Fonts consultades:
- PBS – A Class Divided
- PBS – One Friday in April, 1968
-PBS – Introduction
-PBS – Frequently Asked Questions
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada