D’on surten les emocions i els sentiments?

El cervell, les emocions i els sentiments estan estretament relacionats. Font de la imatge: The Feeling Brain: A Synthesis of Emotion Neuroscience and Its Implications for Behavioral Science. GCBS.

Després de preguntar-me d’on surten els pensaments, em va aparèixer una altra pregunta: d’on surten les emocions i els sentiments?

Tots sabem què és sentir alegria, tristesa, por, ràbia, afecte o preocupació. Ho experimentem constantment, però això no vol dir que entenguem realment què està passant dins nostre.

Una emoció pot aparèixer de cop.

Podem rebre una notícia i sentir alegria. Podem veure alguna cosa que ens espanta i sentir por. Algú pot dir-nos una paraula que ens faci mal i podem enfadar-nos o posar-nos tristos.

Però, què fa que una situació provoqui una determinada emoció?

Les emocions

Les emocions són respostes que apareixen davant del que ens passa o del que percebem.

Quan tenim por, per exemple, el nostre cos també reacciona: el cor pot bategar més ràpid, els músculs es poden tensar i podem estar més alerta.

Això em fa pensar que les emocions no són simplement una idea que tenim al cap. També impliquen el cos.

I moltes vegades la resposta emocional apareix abans que tinguem temps de pensar què està passant.

És com si el nostre cervell detectés alguna cosa i posés en marxa una resposta abans que nosaltres en siguem plenament conscients.

Però aquí comença a complicar-se tot.

I els sentiments?

Sovint utilitzem les paraules emoció i sentiment com si fossin exactament el mateix, però no necessàriament ho són.

Una emoció pot ser una resposta més immediata davant d'una situació. El sentiment, en canvi, té més a veure amb com vivim i interpretem allò que sentim.

Per exemple, podem sentir por en un moment determinat. Però després podem continuar pensant en aquella situació, recordar-la, donar-li un significat i acabar sentint preocupació.

Per tant, sembla que entre el que passa, el que percebem, el que pensa la nostra ment i el que sentim hi ha una relació molt complexa.

Per què sentim diferent?

Una de les coses que més em crida l'atenció és que una mateixa situació no provoca necessàriament la mateixa emoció en tothom.

El que a una persona li fa por, a una altra pot no afectar-la.

El que per a algú és motiu d'alegria, per a una altra persona pot ser indiferent.

Això vol dir que no reaccionem només davant del que passa, sinó també davant de com interpretem el que passa.

I en aquesta interpretació segurament tenen molt a veure les nostres experiències, els nostres records i tot allò que hem anat aprenent al llarg de la vida.

El cos, el cervell i el que sentim

Quan sentim una emoció, no només passa alguna cosa al cervell.

També ho notem físicament.

Ens pot accelerar el cor, podem tenir un nus a l'estómac, podem plorar, tremolar, suar o sentir una sensació de calma.

Això em fa pensar que allò que anomenem «sentir» és el resultat de moltes coses que passen al mateix temps.

El cervell processa el que passa, el cos respon i nosaltres vivim tot això com una emoció o un sentiment.

Però encara queda una pregunta que em sembla difícil:

com és possible que tots aquests processos acabin convertint-se en una experiència que nosaltres sentim?

Per què la por no és només una reacció del cos, sinó que jo sento por?

Per què la tristesa no és només una sèrie de processos químics i físics, sinó que jo la visc com una experiència pròpia?

I aquí torno a la consciència

A mesura que vaig fent-me preguntes sobre la ment, em trobo una vegada i una altra amb la consciència.

Pensem.

Sentim.

Tenim emocions.

Recordem.

I, a més, podem adonar-nos de moltes d'aquestes coses.

Podem adonar-nos que estem pensant, que estem tristos, que tenim por o que alguna cosa ens preocupa.

I això em sembla extraordinari.

No sé fins a quin punt la ciència podrà explicar algun dia completament com apareixen les nostres experiències internes. Sabem moltes coses sobre el cervell, les emocions i el funcionament del cos, però encara queden preguntes molt profundes.

I potser una de les més difícils és aquesta:

com pot un cervell formar una experiència que nosaltres vivim des de dins?

No sé si algun dia tindrem una resposta completa.

Però com més pregunto d'on surten els pensaments, les emocions, els sentiments i la consciència, més m'adono que la ment humana és un dels misteris més fascinants que tenim tan a prop.

Perquè, al capdavall, el misteri el portem dins nostre.

Fonts consultades:

- Feelings and Emotions: A Conceptual Analysis — PubMed Central (National Library of Medicine).

- The Feeling Brain: A Synthesis of Emotion Neuroscience and Its Implications for Behavioral Science — GCBS.