Abans del dictador: Adolf Hitler i el somni frustrat de ser artista

Adolf Hitler, Die Karlskirche im Winter (La Karlskirche a l'hivern), 1912. Aquarel·la.
Imatge: Wikimedia Commons. Domini públic.

Abans de convertir-se en un dels personatges més sinistres de la història del segle XX, Adolf Hitler va tenir una altra ambició: volia ser artista.

Durant els seus anys de joventut va somiar amb convertir-se en pintor i va intentar ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. No ho va aconseguir. Aquell fracàs, els anys de pobresa que vindrien després i la seva experiència a Viena formen part d'una etapa de la seva vida que sovint ha estat explicada a través d'una pregunta impossible de respondre: què hauria passat si Hitler hagués estat admès a l'Acadèmia?

La història, però, és molt més complexa que aquesta simple hipòtesi.

Un jove que volia ser artista

Adolf Hitler va néixer el 20 d'abril de 1889 a Braunau am Inn, Àustria. Durant la seva adolescència va mostrar interès pel dibuix i per l'arquitectura i estava convençut que el seu futur es trobava en el món de l'art.

Després de la mort del seu pare, Alois Hitler, el 1903, Hitler va poder dedicar més atenció al seu projecte personal. La seva mare, Klara, va donar suport al seu desig de convertir-se en artista.

El 1907 va viatjar a Viena i es va presentar a les proves d'accés de l'Acadèmia de Belles Arts. Va superar la primera fase, però els seus dibuixos van ser considerats insuficients per continuar. La seva sol·licitud va ser rebutjada.

Hitler estava convençut que seria admès i el fracàs el va afectar profundament. L'any següent ho va tornar a intentar, però va tornar a ser rebutjat. Fonts històriques assenyalen que els seus dibuixos mostraven sobretot edificis i arquitectura i que la seva capacitat per representar figures humanes era molt més limitada.

L'Acadèmia no va considerar que tingués les aptituds necessàries per estudiar pintura.

Viena: del somni artístic a la pobresa

Malgrat els fracassos, Hitler va decidir quedar-se a Viena.

La ciutat era aleshores una de les grans capitals culturals d'Europa, però també era una ciutat enormement diversa. Hi convivien diferents nacionalitats, llengües i religions, amb una important comunitat jueva.

Durant els primers temps Hitler encara disposava d'una part de l'herència familiar. Però els diners es van acabar i, a finals de 1909, la seva situació econòmica era molt precària.

Va passar per allotjaments per a persones sense recursos i finalment va viure en un alberg per a homes. Per sobreviure va fer diferents feines ocasionals i va començar a vendre aquarel·les i dibuixos de Viena.

No era, per tant, un artista completament desconegut que vivia exclusivament de la seva obra. Pintava sobretot edificis, carrers i monuments que després es podien vendre com a postals o petites obres decoratives.

Les seves pintures es venien

És un dels aspectes més curiosos de la seva joventut.

Hitler va aconseguir vendre una part de la seva producció. Durant els anys que va passar a Viena va pintar nombroses aquarel·les amb vistes de la ciutat: esglésies, edificis, carrers i paisatges.

Durant un temps va comptar amb persones que l'ajudaven a comercialitzar aquestes obres. Entre elles hi havia Reinhold Hanisch, amb qui va coincidir en un allotjament per a homes. Hanisch s'encarregava de vendre part de les pintures mentre Hitler les realitzava.

I aquí apareix una de les ironies més grans d'aquesta etapa: alguns dels seus compradors i intermediaris eren jueus.

Això és important perquè sovint s'ha explicat la joventut vienesa de Hitler com si el seu antisemitisme hagués aparegut de sobte a causa d'un conflicte personal amb un jueu. La realitat documentada és molt més complexa.

Per exemple, el metge jueu Eduard Bloch va tractar la mare de Hitler durant la seva malaltia i Hitler va mantenir una bona relació amb ell. Anys més tard, quan els nazis van ocupar Àustria, Hitler va intervenir perquè Bloch i la seva esposa quedessin protegits de diverses mesures antisemites.

El mite del professor jueu

Al voltant d'aquesta història s'ha construït una de les llegendes més repetides: que Hitler va ser rebutjat per un professor jueu de l'Acadèmia i que aquell episodi va despertar el seu odi als jueus.

Però aquesta explicació no està demostrada.

El rebuig de l'Acadèmia és real, però reduir el posterior antisemitisme de Hitler a aquest episodi és una simplificació històrica. Durant la seva estada a Viena va estar exposat a diverses formes de nacionalisme alemany i d'antisemitisme polític, entre elles les associades al polític Karl Lueger, alcalde de Viena.

El mateix Hitler afirmaria posteriorment que Viena havia estat fonamental en la formació de les seves idees. Tanmateix, els historiadors consideren que el desenvolupament del seu antisemitisme va ser gradual i que no es pot explicar per una única experiència personal.

De pintor a soldat

El maig de 1913 Hitler va abandonar Viena i es va traslladar a Munic.

L'any següent va començar la Primera Guerra Mundial i Hitler es va allistar com a voluntari a l'exèrcit bavarès. La guerra va canviar completament el rumb de la seva vida.

Va servir al front occidental, va ser ferit dues vegades i va rebre diverses condecoracions. Durant la guerra encara va continuar dibuixant i pintant, sobretot paisatges i escenes relacionades amb els llocs on es trobava.

Però la guerra també va reforçar el seu nacionalisme i la seva visió política.

Quan Alemanya va perdre la guerra el 1918, Hitler va viure la derrota com un trauma. Va tornar a Munic en un país derrotat, immers en una profunda crisi política i social.

I és aquí on comença la transformació decisiva.

Quan l'art va deixar pas a la política

El 1919 Hitler va començar a participar en activitats polítiques a Munic. Aquell mateix any va pronunciar els seus primers discursos clarament antisemites i racistes documentats.

A poc a poc va descobrir que tenia una capacitat que probablement no havia trobat en la pintura: la capacitat d'arrossegar públics amb els seus discursos.

L'artista frustrat va anar desapareixent i va aparèixer el propagandista.

El 1919 es va incorporar al Partit dels Treballadors Alemanys, que posteriorment es convertiria en el Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors, el Partit Nazi. El 1921 ja n'era el líder indiscutible.

La seva antiga vocació artística no va desaparèixer completament, però ja no ocupava el centre de la seva vida.

I si hagués estat admès a l'Acadèmia?

Aquesta és probablement la pregunta que més curiositat desperta quan es parla del jove Hitler.

Què hauria passat si l'Acadèmia de Belles Arts de Viena l'hagués acceptat?

És temptador imaginar una història alternativa en què Hitler hagués estat un pintor mediocre i el nazisme no hagués existit.

Però això és només especulació.

La seva trajectòria posterior no depèn únicament del fracàs artístic. La Primera Guerra Mundial, la derrota alemanya, la crisi de la República de Weimar, el nacionalisme radical, l'antisemitisme existent a Europa i les seves pròpies decisions polítiques van formar part d'un procés molt més ampli.

El rebuig de l'Acadèmia pot haver estat un episodi important en la seva vida, però no podem afirmar que fos la causa de la seva posterior carrera política.

De fet, el seu antisemitisme polític més radical es documenta clarament després de la Primera Guerra Mundial. El 1919 ja defensava públicament una ideologia antisemita i racista, i el 1920 el programa del Partit Nazi incorporava l'antisemitisme racial com un dels seus elements fonamentals.

Una lliçó incòmoda de la història

La història del jove Hitler pot resultar fascinant precisament perquè ens obliga a separar dues coses.

Una és la curiositat històrica: un futur dictador va voler convertir-se en pintor, però després de ser rebutjat per l'Acadèmia de Belles Arts de Viena va intentar guanyar-se la vida venent aquarel·les i dibuixos.

L'altra és la temptació de convertir aquesta dada en una explicació fàcil del que va passar després.

Hitler no es va convertir en dictador simplement perquè no el van admetre en una escola d'art.

El seu camí cap al nazisme va ser el resultat d'una combinació de circumstàncies històriques, ideologies que ja existien, oportunitats polítiques i decisions personals.

Les seves pintures poden despertar curiositat, però no expliquen per si soles l'home que acabaria sent.

I potser aquesta és la part més important d'aquesta història: la història no està formada per una sola decisió ni per un únic moment.

El jove que volia ser artista va fracassar en aquell projecte. Després va trobar una altra manera d'utilitzar la seva capacitat per influir en els altres.

I aquesta vegada, desgraciadament, el resultat no va ser un quadre.

Va ser una de les tragèdies més grans de la història contemporània.

Una reflexió personal

Mirant avui aquestes aquarel·les és difícil no sentir una certa incomoditat. Potser és perquè sabem qui les va pintar i, sobretot, sabem en què es convertiria el seu autor.

Però les pintures, per elles mateixes, no ens permeten veure el futur. Són sobretot vistes arquitectòniques, fredes i impersonals. No hi podem buscar el dictador que encara no existia.

Potser és el nostre propi coneixement de la història el que fa que avui les mirem amb uns altres ulls.

I això és precisament el que més m'ha cridat l'atenció mentre preparava aquest article: mirar una obra sabent qui hi ha darrere pot canviar completament la manera com la percebem.

Fonts i per saber-ne més: 

Miguel Calvo Santos, "Las aventuras del joven artista Adolf Hitler, Historia Arte, 24 de març de 2017". L'article ha servit com a punt de partida, però aquest text ha estat redactat de manera original i contrastat amb fonts històriques.

United States Holocaust Memorial Museum, Adolf Hitler: Early Years, 1889–1921.

United States Holocaust Memorial Museum, Adolf Hitler.

History, When Hitler Tried (and Failed) to Be an Artist.