Tjørnuvík, el poble més pintoresc de les illes Fèroe

Hi ha pobles que semblen haver estat col·locats enmig d’un paisatge expressament perquè ens costi apartar-ne la mirada.

Tjørnuvík és un d’ells.

Amagat al nord de l’illa de Streymoy, a les illes Fèroe, aquest petit poble queda envoltat entre muntanyes escarpades i l’oceà Atlàntic. Quan apareix davant nostre, després de seguir la carretera que serpenteja entre les muntanyes, costa no tenir la sensació d’haver arribat a un lloc molt especial.

I potser el més curiós és que, darrere d’aquesta imatge gairebé de conte, hi ha una història molt antiga.

Un poble entre muntanyes i mar

Tjørnuvík està situat al fons d’una vall d’origen glacial, envoltada per muntanyes que s’aixequen gairebé verticalment al seu voltant.

A sota hi ha una platja de sorra fosca i, davant, l’Atlàntic obert.

Les cases tradicionals, moltes de fusta i algunes amb les característiques teulades cobertes d’herba, s’agrupen al voltant de la vall.

És un paisatge molt diferent del que estem acostumats a veure en altres llocs d’Europa.

Aquí sembla que la natura sigui la protagonista absoluta i que el poble s’hagi adaptat al petit espai que li han deixat les muntanyes.

El Gegant i la Bruixa

Des de la platja de Tjørnuvík es poden veure dues enormes formacions rocoses que sobresurten del mar davant de la costa d’Eysturoy.

Són Risin i Kellingin, el Gegant i la Bruixa.

I, com passa en tants llocs del món, darrere d’aquest paisatge hi ha una llegenda.

Segons la tradició, el Gegant i la Bruixa havien arribat des d’Islàndia amb la intenció d’arrossegar les illes Fèroe fins al seu país.

Però la feina es va allargar massa.

Quan va sortir el sol, els dos éssers encara eren allà i van quedar convertits en pedra.

Avui continuen dempeus davant de la costa, com si fossin els guardians d’aquest petit poble.

La llegenda, evidentment, no explica l’origen geològic de les roques, però fa que el paisatge sigui encara més fascinant.

Un passat molt antic

Malgrat les seves dimensions reduïdes, Tjørnuvík té una història que es remunta molts segles enrere.

És considerat un dels pobles més antics de les illes Fèroe i les excavacions arqueològiques han trobat restes relacionades amb l’època víking.

Als anys cinquanta es va descobrir una sepultura víkinga que contenia un esquelet i diversos objectes, entre els quals hi havia una espasa. La troballa és una mostra de la presència dels primers pobladors nòrdics a les illes.

És curiós pensar que aquest petit poble, que avui pot semblar gairebé aïllat del món, ja estava habitat fa més de mil anys.

Un camí entre muntanyes

Tjørnuvík també està connectat amb un altre dels llocs més coneguts de Streymoy: Saksun.

Entre els dos pobles hi ha una ruta de senderisme que travessa les muntanyes i ofereix unes vistes espectaculars.

El camí passa per paisatges oberts, valls i muntanyes i, en arribar a Tjørnuvík, el poble apareix progressivament a uns 220 metres sobre el nivell del mar.

És una d’aquelles rutes en què el mateix camí forma part de l’experiència.

Una tradició que encara viu

Però Tjørnuvík no només conserva paisatge i història.

També manté una tradició cultural molt particular: els cants de Kingo, uns antics himnes religiosos vinculats al poeta i escriptor danès Thomas Kingo.

Aquesta tradició de cant, transmesa al llarg de generacions, encara forma part de la vida cultural del poble.

I això és una de les coses que més m’interessen quan descobreixo un lloc: no només veure com és, sinó descobrir què queda de les persones que hi han viscut abans.

Un petit poble davant d’un gran oceà

Tjørnuvík és petit, però el paisatge que l’envolta és immens.

Muntanyes, boira, mar, una platja fosca, cases tradicionals i dues enormes roques que apareixen a l’horitzó.

Potser per això és fàcil entendre que sigui considerat un dels pobles més pintorescos de les illes Fèroe. La combinació entre natura i arquitectura tradicional fa que sembli gairebé un lloc fora del temps.

I, com tantes vegades passa quan comencem a estirar del fil d’un lloc que no coneixíem, darrere d’una fotografia bonica acabem trobant molt més del que esperàvem.

Una antiga comunitat nòrdica.

Una llegenda sobre gegants i bruixes.

Una tradició musical que encara perdura.

I un petit poble perdut entre les muntanyes i l’Atlàntic.

Tjørnuvík és un d’aquells racons del món que ens recorden que encara hi ha molts llocs que no coneixem i moltes històries que esperen que algú les descobreixi.

Fonts consultades: Visit Faroe Islands, Visit Tórshavn i Sunda Kommuna.

Foto 1.- Autor: kallerna. Wikimedia Commons. 

Foto 2.- Autor: PanWoyteczek. Wikimedia Commons. 

Foto 3.- Autor: Erik Christensen. Wikimedia Commons. 

Les imatges han estat utilitzades amb finalitats educatives i divulgatives.