Hi ha llocs que semblen haver estat creats expressament perquè ens aturem a mirar-los.
Enmig de l’Atlàntic, a una certa distància de Portugal continental, hi ha un arxipèlag format per nou illes on la natura ha deixat una empremta molt particular: volcans, cràters, llacs, fonts termals, penya-segats i una vegetació d’un verd intens.
Són les Açores.
Un lloc on la terra encara recorda el seu origen volcànic i on, en alguns indrets, sembla que la natura hagi volgut mostrar-nos fins a quin punt pot ser sorprenent.
Nou illes nascudes del foc
Les Açores estan formades per nou illes: São Miguel, Santa Maria, Terceira, Graciosa, São Jorge, Pico, Faial, Flores i Corvo.
Tot i formar part del mateix arxipèlag, cadascuna té la seva pròpia personalitat i paisatges molt diferents.
La seva història geològica està estretament relacionada amb el vulcanisme. L’arxipèlag conserva nombrosos volcans, cràters, llacs de crater, fumaroles, coves volcàniques i aigües termals. De fet, el patrimoni geològic de les Açores és tan important que l’arxipèlag forma part de la Xarxa Europea i Global de Geoparcs de la UNESCO des de 2013.
És fàcil entendre-ho quan contemplem els seus paisatges.
Aquí la terra no és simplement terra: és el resultat de milions d’anys d’activitat volcànica.
Paisatges que semblen d’un altre món
Un dels aspectes que més criden l’atenció de les Açores és la varietat dels seus paisatges.
Hi trobem grans calderes volcàniques ocupades per llacs, muntanyes cobertes de vegetació, cascades, penya-segats que cauen sobre l’Atlàntic i zones on encara es pot sentir la calor que prové de l’interior de la Terra.
A São Miguel, per exemple, els llacs de Sete Cidades i les zones termals de Furnas són alguns dels paisatges més coneguts de l’illa.
A Furnas, la força geotèrmica forma part fins i tot de la gastronomia local. El famós cozido das Furnas es cuina aprofitant la calor del subsòl.
És una d’aquelles coses que em semblen fascinants: una força que normalment associem als volcans convertida també en una manera de cuinar.
El volcà més alt de Portugal
Una altra de les grans protagonistes de l’arxipèlag és l’illa de Pico.
Allà s’aixeca la muntanya que dona nom a l’illa, el mont Pico, un volcà que arriba als 2.351 metres d’altitud i que és el punt més elevat de Portugal.
La seva silueta domina el paisatge i recorda constantment que ens trobem en unes illes nascudes de l’activitat volcànica.
I no és l’únic volcà que forma part de la història recent de les Açores.
A Faial, l’erupció del volcà Capelinhos, entre 1957 i 1958, va transformar el paisatge de la zona i va deixar una nova superfície de terra volcànica al costat de l’illa.
Illes verdes enmig de l’Atlàntic
Malgrat el seu origen volcànic, quan pensem en les Açores probablement el primer que ens ve al cap no és el foc, sinó el verd.
La vegetació és exuberant i el paisatge canvia constantment entre muntanyes, pastures, boscos, llacs i costa.
Algunes illes són especialment conegudes per les seves flors i jardins. Flores, per exemple, destaca pels seus paisatges verds, llacs i cascades, mentre que Faial és coneguda com l’illa blava per la presència de les hortènsies, que durant l’estiu poden cobrir els camins i els camps.
I després hi ha Corvo, la més petita de les nou illes, amb un paisatge molt diferent i una comunitat reduïda que ha mantingut una forta identitat pròpia.
Un lloc per mirar cap al mar
Les Açores no només sorprenen per terra.
La seva situació enmig de l’Atlàntic les converteix també en un lloc privilegiat per observar la vida marina. L’arxipèlag és conegut especialment per l’observació de balenes i dofins, i les activitats relacionades amb el mar formen part important de la seva oferta natural.
Senderisme, observació de cetacis, busseig, caiac o simplement contemplar el paisatge són diferents maneres d’apropar-se a unes illes on l’oceà és sempre present.
Un paradís que encara conserva el seu caràcter
Potser el que més m’atrau de les Açores és aquesta combinació de natura i immensitat.
Nou illes perdudes enmig de l’Atlàntic, modelades pels volcans i envoltades d’un oceà que sembla no tenir fi.
No cal buscar-hi grans monuments per entendre que són especials. Els seus monuments són els cràters, els llacs, les muntanyes, les fumaroles, les cascades i les costes volcàniques.
És un d’aquells llocs que ens recorden que el planeta que habitem encara té molts racons capaços de sorprendre'ns.
I potser això és el que més m’agrada de descobrir llocs com les Açores: pensar que, malgrat haver vist tantes fotografies i haver après tantes coses sobre el món, encara queden paisatges que no coneixem i històries que ens esperen per ser descobertes.
Font d’informació: fonts oficials de Visit Azores i materials de divulgació sobre l’arxipèlag.
Les imatges han estat utilitzades amb finalitats educatives i divulgatives.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada