L’Altai rus: un racó marcià a la Terra

 

Hi ha paisatges que, quan els veiem per primera vegada, ens costen de situar a la Terra.

Al sud de Sibèria, a la República de l’Altai, hi ha un d’aquests llocs. Es tracta de Kizil-Chin, una zona muntanyosa de la regió de Kosh-Agach que, pels seus colors i la seva escassa vegetació, ha acabat sent coneguda popularment com el «Mart de l’Altai».

Aquí les muntanyes no són verdes ni cobertes de boscos. El paisatge està format per valls seques, barrancs i muntanyes de tonalitats vermelloses, grogues, ataronjades i fins i tot violàcies. Un escenari que, vist de lluny, sembla més propi d’un altre planeta que no pas d’una regió de Sibèria.

Kizil-Chin, que significa «gola vermella», es troba a uns nou quilòmetres del poble de Chagan-Uzun, a la vall del riu Chuya. El lloc està senyalitzat amb indicacions on es pot llegir simplement «Mart».

Un paisatge pintat per la natura

El més sorprenent de Kizil-Chin és la varietat de colors de les seves muntanyes.

Aquestes tonalitats tenen el seu origen en la composició de les roques, que contenen diferents minerals i metalls. El manganès contribueix als tons violacis, el ferro als vermellosos i el crom als grocs. També s’hi poden trobar pirita, calcedònia i petites quantitats d’altres minerals.

A més, els colors no sempre són iguals.

La llum del sol transforma l’aspecte de les muntanyes al llarg del dia, fent que els mateixos paisatges puguin adquirir tonalitats diferents segons l’hora. Les primeres hores del matí són, segons Russia Beyond, un dels millors moments per contemplar-les.

I és que aquí la natura sembla haver utilitzat una paleta de colors impossible.

Muntanyes que semblen d’un altre planeta

No totes les muntanyes tenen la mateixa forma. Algunes presenten profunds barrancs, d’altres formen columnes rocoses i també hi ha suaus vessants erosionats.

La pràctica absència de vegetació fa que les formes i els colors de les roques destaquin encara més. Per això, quan es contempla el paisatge, és fàcil entendre d’on prové el sobrenom de «Mart».

Però aquest indret té una història molt més antiga que qualsevol comparació amb el planeta vermell.

Fa milions d’anys, aquesta zona havia estat coberta per un antic mar. Per això, encara avui es poden trobar entre les roques restes que recorden aquell passat marí, com pedres amb petxines i algues fossilitzades.

Un racó poc conegut de l’Altai

A prop de les muntanyes hi circula un riu alimentat per les aigües procedents d’un glaciar de muntanya. El paisatge combina així les muntanyes àrides i acolorides amb l’aigua i les grans extensions de la estepa de Chuya.

Tot plegat fa de Kizil-Chin un dels paisatges més curiosos de la República de l’Altai.

No és un lloc especialment massificat. Molts dels visitants són persones que s’allotgen als centres turístics de la zona i que s’hi acosten per contemplar aquest paisatge tan poc habitual.

I potser és precisament això el que el fa encara més especial.

Perquè no cal anar a Mart per trobar un paisatge que ens faci dubtar, per un instant, d’on som.

A la Terra, al sud de Sibèria, la natura ja ha creat el seu propi petit planeta vermell.

Font: Russia Beyond: Com és Mart a la Terra? Visita l’Altai rus

Fotografies: de l’article original de Russia Beyond.

Les imatges han estat utilitzades amb finalitats educatives i divulgatives.