Els trineus a Rússia: una història sobre neu, transport i tradició

Quan pensem en Rússia i en els seus hiverns, probablement una de les primeres imatges que ens venen al cap és la d’un trineu avançant sobre la neu, arrossegat per cavalls i envoltat d’un paisatge blanc.

Però els trineus van ser molt més que una imatge típica de l’hivern rus.

Durant segles van ser una de les formes més importants de transport en un territori immens, on la neu i el gel podien fer molt més difícil el desplaçament amb vehicles de rodes.

I el més curiós és que no existia un únic tipus de trineu. N’hi havia de molt senzills, destinats al transport de mercaderies, i d’altres molt més elaborats, pensats per transportar persones, viatjar llargues distàncies o participar en cerimònies.

Quan la neu facilitava els desplaçaments

Pot semblar una contradicció, però en moltes zones de Rússia la neu no era només un obstacle.

Durant l’hivern, una superfície coberta de neu compacta podia permetre que els trineus es desplacessin amb més facilitat que els vehicles de rodes.

Els patins de fusta lliscaven sobre la neu i, a diferència d’un carro, no necessitaven un camí pavimentat.

Per això els trineus van acabar convertint-se en una part fonamental de la vida quotidiana.

Es feien servir per transportar persones, llenya, aliments i altres mercaderies, i també per recórrer llargues distàncies.

En els pobles, els trineus senzills de càrrega eren una eina pràctica i necessària. Alguns, coneguts com a rozvalni, eren baixos i amples i estaven pensats principalment per transportar mercaderies.

Però també hi havia trineus molt més sofisticats.

Del trineu de càrrega al vehicle de luxe

A les ciutats i entre les classes més acomodades, els trineus podien convertir-se en autèntics carruatges d’hivern.

Un dels exemples més curiosos és el vozok, un trineu tancat que permetia viatjar protegit del fred.

Aquests vehicles podien tenir finestres petites per conservar millor la calor i van ser utilitzats durant segles per membres de la família imperial, nobles, dignataris religiosos i altres persones de rang elevat.

Al Kremlin de Moscou encara es conserven exemples de trineus històrics. Entre ells hi ha un petit trineu de recreo construït entre 1689 i 1692 per als fills del tsar Ivan Alekseevitx.

És sorprenent pensar que un vehicle que avui associem sobretot amb la diversió o amb les postals nadalenques podia arribar a ser un mitjà de transport tan important —i fins i tot un símbol de prestigi.

La famosa troika

Però si hi ha una imatge que ha acabat convertint-se en un dels grans símbols de la Rússia tradicional, aquesta és la troika.

Una troika no és exactament un tipus de trineu, sinó una manera d’enganxar tres cavalls: els tres animals avancen l’un al costat de l’altre.

La combinació permetia aconseguir velocitat i estabilitat, i es va utilitzar especialment per al transport ràpid a través de les grans distàncies de l’Imperi rus.

La troika es va desenvolupar especialment durant el segle XVIII, quan el servei postal necessitava vehicles capaços de recórrer grans distàncies per camins sovint difícils.

Els tres cavalls no corrien exactament de la mateixa manera.

El del mig avançava al trot, mentre que els dos laterals podien anar al galop. Aquesta combinació, juntament amb l’entrenament dels cavalls i del conductor, donava a la troika aquell moviment tan característic que la fa semblar gairebé una sola criatura avançant sobre la neu.

Una campana enmig de la neu

Hi ha un altre element que associem immediatament amb la troika: les campanes.

No eren simplement decoratives.

En una època en què no existien les normes de trànsit actuals, el so de les campanes servia també per advertir de l’arribada dels trineus i facilitar la circulació.

Amb el temps, però, el seu so es va convertir en una part característica de la imatge romàntica de la troika.

També destacava l’arc de fusta situat sobre el cavall central, conegut com a duga. A més de formar part de l’arnès, ajudava a absorbir els moviments i les sacsejades produïdes durant el trajecte.

Així, molts dels elements que avui ens semblen decoratius tenien en realitat una funció pràctica.

Trineus per a cada necessitat

La varietat de trineus utilitzats a Rússia era enorme.

N’hi havia de senzills i oberts per transportar mercaderies, altres per al transport de persones i models tancats per protegir-se del fred.

També existien trineus destinats a la caça, a les cerimònies, als viatges de llarga distància i fins i tot a activitats recreatives.

Això explica que parlar simplement de «trineus russos» sigui una mica enganyós.

El trineu era, en realitat, tota una família de vehicles adaptats a necessitats molt diferents.

I aquesta diversitat té sentit quan pensem en la immensitat del territori rus i en les condicions climàtiques de moltes de les seves regions.

Quan van arribar els ferrocarrils

Com tantes altres formes de transport tradicionals, els trineus van començar a perdre importància amb l’arribada dels nous mitjans de transport.

El desenvolupament del ferrocarril va reduir especialment el paper de la troika en el transport postal i en els trajectes de llarga distància.

Però el trineu no va desaparèixer.

Va continuar formant part de les tradicions, les celebracions i la cultura popular russa.

La troika, especialment, es va convertir en una imatge carregada de simbolisme i va aparèixer en la literatura, la pintura i posteriorment en el cinema.

També es van organitzar curses de troikes, una tradició que es va consolidar durant el segle XIX.

Molt més que un vehicle

Quan m’he posat a investigar sobre els trineus russos, el que m’ha sorprès no és només la varietat de models.

És pensar fins a quin punt un vehicle tan senzill podia arribar a ser important.

Unes peces de fusta, uns patins i uns animals de tir podien permetre travessar grans extensions cobertes de neu.

Podien transportar aliments i mercaderies, portar cartes, facilitar els viatges i, en el cas dels més luxosos, convertir-se fins i tot en vehicles dignes de reis i tsars.

I després hi ha la troika, amb els tres cavalls avançant junts, les campanes sonant i la neu sota els patins.

Una imatge que avui ens pot semblar gairebé de conte, però que durant molt de temps va formar part de la vida quotidiana de moltes persones.

Potser és això el que més m’agrada quan investigo coses que d’entrada semblen senzilles.

Darrere d’un trineu hi ha molt més que neu.

Hi ha història, enginy, necessitat i tradició.

I, com passa tantes vegades, una cosa que pensàvem que coneixíem acaba tenint una història molt més interessant del que imaginàvem.

Fonts consultades: Moscow Kremlin Museums, Russia Beyond / GW2RU, Macalester College Russian Studies i State Catalogue of the Museum Fund of Russia.

Fotos: Russia Beyond.. 

Les imatges han estat utilitzades amb finalitats educatives i divulgatives.

- Drovni

Trineus de càrrega per a pagesos, simples i resistents, sense bancs ni ornaments, emprats per transportar llenya o altres mercaderies.

- Trineus tancats ("vozok")

Eren coberts i servien per traslladar objectes valuosos, com ara falcons o vestimenta imperial. Alguns estaven equipats amb calefacció i recordaven carruatges sobre esquís.

- Poshevni

Trineus amples de fusta recoberts amb escorça de til·ler, utilitzats en les tasques quotidianes. Tot i la seva simplicitat, alguns podien ser refinats i utilitzats per la noblesa rural.

- Rozvaljni

Trineus baixos i amplis, especialment útils per carregar grans volums. Tenien una forma que s’eixamplava cap al darrere, la qual cosa provocava col·lisions en camins estrets.

- Trineus funeraris

Utilitzats en rituals antics per portar els difunts fins al cementiri. Encara que posteriorment es van adoptar els carros, el trineu es va mantenir per simbolisme espiritual. A vegades es deixava boca avall durant 40 dies per evitar el retorn de l’ànima.