Descobrint Alexandrowka, la colònia russa de Potsdam

Quan pensem en Rússia, probablement imaginem grans extensions de boscos, pobles de fusta i cases amb teulades inclinades envoltades de neu.

Però hi ha un lloc que sembla haver estat traslladat directament des de Rússia fins a Alemanya.

Es troba a Potsdam, al nord de la ciutat i no gaire lluny del famós palau de Sanssouci. És la colònia russa d’Alexandrowka, un conjunt de cases de fusta, jardins i fruiters que conserva un aspecte molt particular.

I el més curiós és que aquest petit poble rus no es troba a Rússia, sinó a Alemanya.

Un poble creat en memòria d’un tsar

La història d’Alexandrowka està relacionada amb l’amistat entre el rei de Prússia Friedrich Wilhelm III i el tsar rus Alexandre I.

Quan Alexandre I va morir el 1825, el rei prussià va decidir crear a Potsdam un conjunt que servís com a record permanent del seu amic.

La construcció de la colònia va començar el 1826 i es va completar el 1827.

Però la història d’Alexandrowka havia començat alguns anys abans.

Durant les guerres napoleòniques, soldats russos van arribar a Prússia i alguns d’ells van acabar incorporant-se a un cor militar al servei del rei prussià. Amb el temps, alguns d’aquells cantants russos van continuar vivint a Potsdam.

Quan es va crear la nova colònia, els supervivents d’aquell grup van ser instal·lats en les noves cases.

D’aquesta manera, Alexandrowka no era simplement una decoració de caràcter rus: també era una manera de conservar el record d'aquells homes i de l’amistat entre les dues cases reials.

Un poble rus al cor de Prússia

El projecte va ser confiat al paisatgista Peter Joseph Lenné, que va donar a la colònia una forma molt peculiar.

El conjunt té una planta semblant a un hipòdrom, travessada per una creu de Sant Andreu, símbol tradicionalment relacionat amb Rússia.

Al voltant d’aquest espai es van construir les cases dels colons.

En total, el conjunt original incloïa dotze petites explotacions, una casa per al vigilant i altres edificacions relacionades amb la colònia.

Les cases són probablement l’element que més sorprèn el visitant.

A primera vista semblen autèntiques cases russes construïdes amb troncs de fusta.

Però hi ha un petit truc.

Els edificis són, en realitat, construccions d’entramat de fusta sobre sòcols de maó. A l’exterior s’hi van afegir taulons arrodonits que imitaven l’aspecte dels troncs.

Era una manera de reproduir l’arquitectura russa sense abandonar les tècniques constructives prussianes.

Els jardins d’Alexandrowka

Les cases no estan soles.

Cadascuna està envoltada per un jardí, i els fruiters formen una part molt important del conjunt.

Lenné va dissenyar els jardins no només com a espai ornamental, sinó també com a exemple de les noves idees agrícoles que s’estaven desenvolupant a la Prússia del segle XIX.

Amb el temps, Alexandrowka va arribar a reunir una extraordinària varietat de fruiters.

Actualment encara es conserven centenars de varietats històriques de pomeres, pereres, pruneres, cirerers i altres arbres fruiters. Aquesta diversitat converteix la colònia en un important espai de conservació de varietats antigues.

Així, darrere de les seves cases d’aspecte rus hi ha també una petita història de l’agricultura europea.

Una església russa en un turó

Al nord de la colònia s’aixeca el turó de la Capella, on trobem un altre dels seus elements més característics: la capella ortodoxa de Sant Alexandre Nevski.

Va ser construïda el 1829 per als habitants russos de la colònia.

El projecte va ser obra de l’arquitecte rus Vassili Stàssov, amb modificacions de l’arquitecte prussià Karl Friedrich Schinkel.

La seva presència acaba de donar al conjunt aquella aparença que fa que, per uns instants, puguem oblidar que ens trobem a Alemanya.

Patrimoni Mundial

Alexandrowka ha sobreviscut gairebé dos segles mantenint bona part de la seva estructura original.

Després de la reunificació alemanya es van dur a terme importants treballs de restauració per recuperar el caràcter històric de la colònia.

L’any 1999, Alexandrowka va passar a formar part del Patrimoni Mundial de la UNESCO com a part del conjunt de Palaus i parcs de Potsdam i Berlín.

Avui podem caminar pels seus carrers, contemplar les cases de fusta, visitar el petit museu i imaginar com devia ser la vida dels primers habitants russos que van viure en aquest racó tan peculiar de Prússia.

Un petit tros de Rússia a Alemanya

Alexandrowka és un d’aquells llocs que ens recorden que la història no sempre queda tancada dins de les fronteres d’un país.

Una amistat entre dos monarques, les guerres napoleòniques, un grup de soldats russos, la música d’un cor militar i el record d’un tsar van acabar donant lloc a un petit poble de cases russes al cor de Potsdam.

I potser això és el que fa que Alexandrowka sigui tan especial.

No és Rússia.

Tampoc és simplement una recreació arquitectònica.

És el resultat d’una història compartida entre dos països que, gairebé dos-cents anys després, encara podem recórrer a peu.

Font principal i fotografies: Russia Beyond.

Fonts de consulta: Landeshauptstadt Potsdam i UNESCO.