 | |
|
En una època en què la representació arquitectònica caminava entre la devoció i el detall, Pieter Jansz. Saenredam va pintar en 1657 l’antic ajuntament d’Amsterdam, un edifici que ja no existeix, però que viu amb força en la seva obra. Aquesta pintura es basa en un dibuix que Saenredam va fer per primera vegada del natural, amb tots els seus colors, l’any 1641, i que després va convertir en pintura el 1657, mostrant la seva manera meticulosa de documentar l’arquitectura amb precisió i respecte pel que desapareixia.
A la seva pintura de 1657, l’artista combina la serenitat de la seva tècnica amb un cert toc nostàlgic: l’edifici apareix en tons suaus, gairebé apagats, com si volgués evocar un record més que una simple escena urbana.
Sota el pòrtic hi ha una inscripció: “Aquí és l’antic ajuntament d’Amsterdam, que va cremar l’any 1651, el 7 de juliol, en només 3 hores.”Aquesta nota no és trivial: Saenredam vol que recordem que aquell edifici, per molt majestuosament retratat, ja no existia en la seva època.
No és només un paisatge urbà: es tracta d’un homenatge a un passat que ha desaparegut. L’obra va ser comprada per l’ajuntament d’Amsterdam l’any següent (1658) i penjada al despatx dels burgomaestres del nou ajuntament com a memòria d’allò que havia existit.
A més, l’obra reflecteix la filosofia de Saenredam: ell no idealitza, sinó que documenta amb precisió i respecte, transmetent una sensació de “sublimitat moral”. Per a alguns estudiosos, la pintura tenia un efecte gairebé edificant en els que la contemplaven, una mena de reflexió sobre la temporalitat, la grandesa perduda i la responsabilitat cívica.
Saenredam va ser un pintor neerlandès especialitzat en arquitectura, sobretot interiors d’esglésies i espais religiosos. A diferència d’altres pintors del segle XVII que utilitzaven l’arquitectura com a fons per a escenes narratives o religioses, Saenredam retratava amb tranquil·litat i precisió, centrant-se en la perspectiva, la llum i la geometria de l’espai.
La seva carrera va estar marcada per un gran rigor: feia dibuixos molt detallats abans de pintar, i sovint tornava a dibuixar el mateix edifici anys després per capturar-ne la transformació. En total, es coneixen unes 60 obres seves.
Testimoni històric: La pintura ens ofereix una finestra cap a una Amsterdam que ja no existeix, un record visual d’un edifici important que va sucumbir al foc i al pas del temps.
Reflexió sobre el pas del temps: L’obra convida a pensar en la fragilitat de les construccions humanes, però també en la capacitat de l’art per preservar-les.
Estil artístic: Saenredam és un exemple de pintor que uneix l’art i la ciència: treballa la perspectiva i la geometria com si fos un arquitecte, però també com a poeta de la llum i dels espais buits.
Fonts consultades:
- Viquipèdia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada