La vida no es compta en coses, sinó en moments

 

Tot allò essencial és com l’aigua: silenciós, senzill i constant.

De vegades, el ritme accelerat del dia a dia ens fa perdre de vista una pregunta essencial: realment necessitem tot allò que perseguim? Ens passem la vida acumulant coses, omplint buits amb compres i obligacions, com si el tenir fos l’única forma de sentir-nos complets.

Però els anys avancen silenciosos, i quan ens aturem un moment ens adonem que potser hem desatès allò més simple i alhora més profund: viure. Viure amb consciència, amb calma, amb presència. Viure sent.

Sovint confonem felicitat amb possessions, quan en realitat el que ens sosté no té preu: ser estimats, ser recordats, ser humans. El ser és un camí llarg, que es construeix amb experiències, ambients, afectes i decisions petites. No s’aconsegueix d’un dia per l’altre, però tampoc es perd fàcilment. En canvi, el tenir pot desaparèixer en un instant.

Potser la clau és aquesta: deixar de perseguir compulsivament el que es pot comprar i començar a cuidar el que només es pot cultivar.

I, en aquest procés, descobrir que la felicitat no arriba quan tenim més, sinó quan som més nosaltres mateixos.

Intenta ser.

Intenta viure.

Intenta, sobretot… ser feliç.

Imatge: Sven Lachmann. Pixabay.