En el món de la literatura, hi ha històries que ens transporten entre temps i generacions, i La violinista n’és un exemple captivador. L’autora ens proposa un relat ple de misteri, emoció i música que connecta dues èpoques a través d’un objecte singular: un vell violí.
L’acció comença l’any 2019, quan Martina Grau hereta una mansió en ruïnes i descobreix, amagada a les golfes, la funda d’un violí amb un nom gravat: Eliza Szpilman. La jove iniciarà una recerca del passat familiar amb l’ajuda del director del Museu de la Música, tractant de desxifrar qui era aquesta enigmàtica dona i quina relació tenia amb els seus avantpassats.
Al mateix temps, el llibre ens transporta a l’any 1892, quan Eliza Szpilman, una prometedora violinista, rep la visita inesperada d’un admirador en el seu camerino del Gran Teatre del Liceu. Aquesta trobada li oferirà una oportunitat que no podrà rebutjar i la conduirà cap a un amor impossible que marcarà per sempre la seva vida.
La història de ficció està recolzada en fets reals ocorreguts a Barcelona a finals del segle XIX i, fins i tot, dóna veu a personatges que van existir i van tenir un pes decisori en aquells esdeveniments. A través d’una narrativa cuidada, l’autora combina història, música i emoció, teixint una trama que manté el lector enganxat fins a l’última pàgina. La fusió entre passat i present ens permet descobrir no només els secrets d’Eliza Szpilman, sinó també la importància de les arrels i de la memòria familiar.
A mi, personalment, La violinista em va tenir enganxada des de la primera pàgina; em va agradar molt i la recomano especialment a qui gaudeixi de la música, la història i les grans històries d’amor i misteri.
Font: La violinista, Amanda Clarck.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada