He llegit la novel·la La reina del azúcar, de Dolores García Ruiz, i m’ha deixat una sensació difícil d’explicar. No és només la història d’una dona forta, Inès Belmonte, que va aconseguir aixecar un imperi enmig d’un món advers. Tampoc és només el retrat d’una Melilla lluminosa i alhora ferida per les guerres del Rif i el desastre d’Annual.
És sobretot una reflexió sobre la memòria. Com les vides individuals s’entrellacen amb la història col·lectiva, i com els silencis d’ahir encara ressonen avui. Llegint Inés he pensat en totes aquelles dones que, sense sortir als llibres d’història, van sostenir famílies i ciutats amb la seva tenacitat.
Potser, al final, la literatura serveix per això: per donar veu als que no la van tenir i per recordar-nos que darrere de cada data hi ha un rostre, una història i un secret.
👉Pots llegir la ressenya completa aquí: https://viajandomirandoalpasado.blogspot.com/2025/08/melilla-en-la-memoria-un-viaje-intimo-y.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada