Allà on ens fa mal la sabata

Hi ha decisions que, des de fora, poden semblar incomprensibles. Però sovint oblidem que només qui camina amb unes sabates sap com li ajusten. A través d’una vella història atribuïda a Plutarc i de diversos proverbis plens de saviesa, aquesta reflexió ens recorda la importància de no jutjar allò que no coneixem en profunditat. Perquè comprendre, moltes vegades, vol dir aprendre a mirar amb els ulls dels altres.

Plutarc, en una de les seves històries, relata el cas d’un romà que va decidir separar-se de la seva dona. La notícia va sorprendre els seus amics, que no entenien per què havia pres una decisió tan dràstica.

— Però... no és una dona bella? —li preguntaren.
— Sí, ho és, i molt.
— No és virtuosa i honesta?
— També, no ho nego.

Llavors, el romà es va descalçar, va mostrar una de les seves sabates i va preguntar:

— La veieu bonica?
— Sí, certament.
— Sembla ben feta?
— Sí, sens dubte.

I mentre se la tornava a posar, va dir:

— Però cap de vosaltres sap on em fa mal.

D’aquí en surt aquella expressió tan nostra: “Només un sap on li fa mal la sabata.”

Una frase que ens recorda que no podem jutjar els altres si no coneixem les seves circumstàncies. I que sovint, darrere d’un gest, una tria o un silenci, s’hi amaga un dolor o un motiu que només comprèn qui el viu.

Els cheyennes, poble nadiu d’Amèrica, tenen un proverbi similar:
“Per entendre algú, primer has de caminar molts quilòmetres amb els seus mocassins.”
I, com diem aquí,
“No coneixeràs una persona fins que no hagis compartit amb ella un sac de sal.”

Tinguem clar on ens fa mal la nostra sabata, però no presumim de saber on els fa mal als altres.
Només qui camina el camí... sap el pes que carrega.

Font: Adaptació lliure a partir d'una anècdota atribuïda a Plutarc.

Foto de Jürgen Scheeff en Unsplash